Valoració material. Informe final

La webquest “i tu què en penses?” de Maria Comas Lladó treballa la interculturalitat a partir d’un model educatiu més transformador, a partir de la webquest on permet que l’alumne s’impliqui en el seu procés d’aprenentatge i on s’ha fet una selecció de continguts, incidint en aquells més adients a la realitat de l’entorn.
Ens permet treballar la interculturalitat partint del vel, de les diferències en quant a forma de vestir entre gent de diferents cultures que conviuen en un mateix espai i també ens permet treballar la valoració crítica del què en pensem de tot plegat a partir de la visualització d’un vídeo d’en Xavi Sala, la recerca d’informació sobre les diferents cultures, formes de vestir, normatives dels diferents països sobre si es pot o no portar vel i la confecció d’un article (a partir d’un treball col•laboratiu) i l’exposició d’aquest mitjançant un bloc.
Així doncs, dins l’àmbit escolar es pretén que l’alumne faci un aprenentatge constructiu i significatiu a partir d’activitats amb treball cooperatiu i mitjançant les noves TIC (webquest, recerca d’informació, Word, bloc) que fomenti l’autonomia i l’actitud crítica respecte estereotips.
D’una banda, la webquest busca que l’alumne tingui una actitud oberta, receptiva, crítica davant alguns estereotips sobre altres cultures, religions, costums i després d’haver-ne buscat informació i haver fet un diàleg amb la resta de companys, sigui ell mateix qui analitzi i jutgi, si aquests estereotips inicials tenen o no fonament i es pugui treballar des de la pròpia aula un model educatiu intercultural a partir de la pròpia reflexió de cada alumne.
M'ha agradat aquesta webquest perquè ens diferencia clarament la multiculturalitat amb l’educació que es pretén: la interculturalitat; perquè ens permet parlar obertament de diferents cultures, de diferents maneres de vestir, de normatives en els diferents països sobre si s’accepten o no aquesta manera de vestir i per tant, ens permet endinsar-nos en posicions assimilacionistes, en imposicions, en diversitat cultural i poder i en quina societat volem viure.
Crec que és un bon recurs perquè amb l'excusa del vídeo de Xavier Sala, que ens parla del vel, ens permet conèixer el món de la immigració, i obrir els ulls de certs prejudicis i estereotips, d'imposicions, de normatives, dels contactes entre cultures i de què en pensem (professors i alumnes) sobre tot plegat i què podem fer per posar el nostre granet de sorra i treballar per una educació d' interculturalitat a partir del coneixement i reconeixement de l'altra cultura que condueixen al diàleg i a la igualtat, en el que parlaríem d'un nivell mitjà de ressolució de conflictes resolent les problemàtiques que venen donades pel contacte entre aquestes cultures.
Les activitats que proposen són engrescadores, motivadores i per tant, s’aconsegueix que l’aprenentatge esdevingui significatiu. Al mateix temps l’aprenentatge esdevé actiu perquè es comprometen a buscar informació, a aprendre coses; és constructiu perquè estableix xarxes amb la temàtica de la immigració, de les diferents cultures, religions, costums; és col•laboratiu perquè es fa un treball en equip; és intencional per obtenir informació i es pretèn un canvi de concepció en l'alumne; conversacional perquè es beneficien de treballar en grup, de fer-ne un diàleg i de compartir opinions; contextualitzat perquè el situem en una aula en concret i reflexiu perquè es pregunten sobre què sabem, què volem saber, què hem après.
Ens parla sobre la diferència de cultures, de maneres de vestir, de tolerància, de respecte, d’empatia, d’actitud crítica respecte el que ens envolta, construcció col•lectiva, que l’alumne desenvolupi estratègies de comprensió davant la diferència i els estereotips, deconstruir situacions de conflicte analitzant les causes i establint solucions conjuntes, transmetre valors de tolerància, d’empatia, respecte, solidaritat, pertinença, de com treballar els conflictes interculturals
M'ha agradat que l'avaluació és en positiu i parteix del que puc millorar; mancarien recursos de cara el professorat i es podria proposar alguna qüestió sobre el canvi conceptual a partir de l'activitat i que afecti la vida diària a l'aula, a l'institut.
L'educació intercultural, tal i com ens diu la Maria Comas a la conclusió, es basa en la formació de persones crítiques, autònomes, tolerants, solidaries i obertes a l’intercanvi cultural en el marc d’una societat que aprofundeixi en la democràcia i avanci cap a la justícia social, assumint la diversitat i suprimint els mecanismes d’exclusió.